L' ozó, 03, és un gas inestable que ràpidament es recombina a O2 (veure fig.1). Altament oxidant, incolor i invisible però detectable fàcilment pel seu olor característic -en grec significa "olor"-. És el que es respira, per exemple, després d'una tempesta amb abundant component elèctric.

L' acció bactericida de l' ozó es basa principalment en l' oxidació dels enllaços disulfur que mantenen el plegament de les proteïnes. Aquesta oxidació comporta la destrucció de les proteïnes estructurals dels microorganismes i la inactivació dels enzims necessaris per la seva supervivència. De manera similar, l' ozó té també la propietat d'inactivar els virus.

En altres compostos orgànics, l' ozó converteix enllaços covalents dobles entre els àtoms de carboni en simples, destruint així la seva estructura mol.lecular (veure fig.2).

1. Simulació per ordinador d'un bacteri
2. Detall de l' ozó tenint contacte amb el bacteri
3. Ozó penetrant i creant un forat en la paret del bacteri.
4. Detall de l' efecte provocat per l' ozó
5. Bacteri moments després de que l' ozó hagi estat en contacte.
6. Destrucció del bacteri després de que l' ozó hagi completat el procés.

• Aplicacions
• Animals de companyia
• Vehicles públics (taxi, autobus...)
• Males olors (vòmits, inundacions, bruticia...)
• Nadons
• Alèrgies
• Neteja integral
• Serveis funeraris